Les fundacions ambientals Mallorca Preservation, Menorca Preservation i IbizaPreservation s’uneixen per primera vegada per quantificar la presència de residus al fons marí de l’arxipèlag
Un nou estudi pilot del fons del mar Balear evidencia la presència generalitzada i persistent de residus, especialment aquells vinculats a l’activitat turística i marítima. Així ho posen de manifest les fundacions Mallorca Preservation, IbizaPreservation i Menorca Preservation, que han presentat les seves conclusions en el marc del projecte conjunt “Tejiendo Futuro: una Alianza para la Preservación de Baleares”..
L’estudi, desenvolupat al llarg de 2025, s’ha basat en dues campanyes de mostreig realitzades durant la primavera i la tardor en 21 localitzacions de les quatre Illes Balears en què es van estudiar 136 transectes subaquàtics d’entre 25 i 40 metres de longitud. Mitjançant busseig autònom (SCUBA), es va prospectar una superfície total de 16.120 m² del fons marí. La metodologia emprada segueix el protocol establert pel grup tècnic sobre deixalles marines de la Comissió Europea, cosa que permet que les dades puguin ser integrades d’una manera estandarditzada en bases de dades públiques com les de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) per a la seva contribució a estudis a major escala.
Principals estudis
Entre les dues campanyes es van identificar 355 objectes, amb una clara predominança de materials plàstics a totes les illes i en ambdues estacions. La densitat mitjana de residus va ser superior a la primavera (2,59 objectes per cada 100 m²) que a la tardor (1,79 objectes per cada 100 m²), i es va observar una notable variabilitat espacial entre illes i punts de mostreig.
En termes de densitat i concentració (objectes/100 m²), Mallorca presenta els valors més alts i Menorca els més baixos, mentre que les Pitiüses es troben en una posició intermèdia. Pel que fa al tipus de residus, a les quatre illes predominen clarament els plàstics, sobretot objectes de fibra de vidre, fragments i articles de plàstic dur. Entre els objectes més cridaners trobats es van identificar raspalls o pintes de plàstic, ulleres de sol, gots de plàstic o peces de roba.
L’anàlisi del possible origen dels residus, realitzat mitjançant una adaptació de la Matrix Scoring Technique (MST), apunta que les activitats vinculades al turisme, el comerç, l’hostaleria i la navegació representen la principal font potencial de residus al fons marí. En segon lloc se situen les activitats pesqueres, amb major pes relatiu en la campanya de tardor. Per la seva banda, la presència d’aigües residuals va ser reduïda i es troba localitzada principalment a les àrees pròximes als emissaris.
“Cal assenyalar que l’estudi s’ha centrat exclusivament en els residus que es troben dipositats al fons marí, és a dir, aquells que han sedimentat. Això implica que no s’han tingut en compte els residus que romanen flotant o en suspensió a la columna d’aigua, amb major mobilitat a la massa d’aigua”, explica Carla Alfonso, una de les coordinadores del projecte, qui també explica que “la determinació del possible origen dels objectes identificats es basa en una metodologia de caràcter probabilístic, per la qual cosa aquest estudi presenta una primera aproximació. Les fonts d’origen dels residus assenyalades s’han d’interpretar com estimacions fonamentades en la tipologia dels residus i la seva distància al punt d’estudi”..
Així mateix, l’estudi detecta una relació variable entre l’acumulació de residus i la proximitat a determinades pressions antròpiques, fruit de l’activitat humana. Així, a la primavera es va observar una major tendència a l’acumulació en zones pròximes a nuclis urbans, mentre que a la tardor la relació va ser més evident amb la proximitat als emissaris.
“Aquest estudi pilot ofereix una primera caracterització dels residus presents a les zones submergides més pròximes a la costa, àrees clau per a l’ecologia de les illes i sobre les quals encara existeix escassa informació sobre l’impacte de la contaminació per plàstics”, ha explicat Patricia Martin Cabrera, una de les autores de l’estudi, qui a més ha subratllat la importància de l’informe com a “base científica sòlida per orientar futures accions de gestió, prevenció i programes de monitoratge a llarg termini a les Illes Balears”..
Els resultats de Menorca
A Menorca es van realitzar 42 transectes en una superfície total de 6.720 m², identificant-se un total de 95 objectes. D’aquests residus, 63 van ser retirats durant la meitat dels mostrejos que es van dur a terme a la primavera, registrant una densitat de 1,88 objectes per 100 m². A la tardor, en canvi, es van identificar 32 objectes, resultant en una densitat de 0,95 objectes per 100 m² (pràcticament la meitat que a la primavera).
Del total dels 20 objectes més freqüents identificats, el 73,6 % va correspondre a residus plàstics. D’aquests, gairebé la meitat (35,79 %) van ser objectes identificables de plàstic dur, com envasos rígids, fragments d’utensilis de plàstic, taps o peces d’equipament.
“Aquestes primeres dades a Menorca ens permeten entendre una mica millor què està passant amb els residus plàstics a l’entorn marí. Tot i que les densitats detectades a Menorca siguin inferiors a les de les altres illes, el fet que pràcticament tres de cada quatre residus identificats siguin plàstics demostra que aquest material continua sent un problema rellevant per als nostres ecosistemes, i que hem de continuar avançant urgentment en la recerca de solucions per reduir-ne l’ús”, apunta Rebecca Morris, directora de Menorca Preservation.
A Menorca, els centres col·laboradors han estat Binibeca Diving (Es Grau i Punta Prima), Blue Islands Diving (Macarella i Cala Galdana) i Diving Menorca (Cavalleria, Arenal d’en Castell i Algaiarens).
Els resultats de Mallorca
A Mallorca, gràcies al compromís i suport incondicional de 24 bussejadors voluntaris, es van realitzar 39 transectes en una superfície total de 3.900 m² en diferents localitzacions de l’illa —Cala Anguila, Cala Figuera, Cala Ratjada, Cala en Gossalba, Port d’Andratx, Port de Sóller i Santanyí—, en els quals es van identificar 126 objectes al fons marí. Les densitats registrades van ser molt similars en ambdues campanyes —3,29 objectes per cada 100 m² a la primavera i 3,17 a la tardor—, fet que reflecteix una presència persistent de residus al llarg de l’any. Van predominar clarament els materials plàstics, juntament amb una presència significativa de vidre i elements metàl·lics; entre els objectes més freqüents destaquen articles de fibra de vidre, ampolles de vidre, fragments de plàstic no escumat i residus associats a la pesca, com fils de niló i ploms.
“Aquest estudi ens permet tenir una primera aproximació a la presència i tipologia dels residus al fons marí de Mallorca. Les dades apunten a un predomini clar de materials plàstics, juntament amb vidre i elements vinculats a la navegació i la pesca, en coherència amb les principals activitats que es desenvolupen al nostre litoral. Aquesta informació ens ajuda a orientar millor les prioritats de gestió i a continuar treballant amb més coneixement per protegir la mar”, destaca Ana Riera, directora de Mallorca Preservation.
A Mallorca, els centres de busseig col·laboradors han estat Mar Balear (Calvià), Mallorca Diving Adventure (Andratx), Soller Divers (Sóller), Skualo Porto Cristo (Porto Cristo), Mero Diving (Cala Rajada), Cala Santanyí Diving Center (Santanyí) i Tramuntana Diving (Pollença).
Els resultats d'Eivissa i Formentera
A Eivissa i Formentera es van realitzar 55 transectes en set punts diferents: la Badia de Portinatx, s’Estanyol a la Badia de Portmany, Cala Martina a Santa Eulària i Sa Xanga a Sant Josep a Eivissa, a més de Migjorn, Punta Prima i s’Espalmador a Formentera. L’acció va comptar amb la col·laboració de 45 persones voluntàries procedents de diversos centres de busseig, entre ells SubFari, Aquadiving, Anfibios, Arenal Diving i Formentera Divers.
En una superfície total de 5.500 m² es van identificar 134 objectes. Pel que fa a la densitat dels objectes, l’estudi denota una marcada diferència estacional: 2,93 objectes per cada 100 m² a la primavera, comparat amb 1,93 per 100 m² a la tardor. Segons Elisa Langley, qui ha coordinat la iniciativa per part d’IbizaPreservation, la diferència podria deure’s al fet que “a la primavera es van recollir objectes acumulats durant anys en aquests llocs. En canvi, a la tardor vam trobar objectes acumulats en el pas dels sis mesos entre les dues fases de l’estudi, tot i que també cal considerar les variacions de la hidrodinàmica local“.
Entre els objectes més freqüents trobats a les Pitiüses destaquen fragments de plàstic d’entre 2,5 cm i 50 cm, altres objectes de plàstic dur identificables com ampolles de diferents tipus, bosses de compra, cordes o filaments de plàstic procedents exclusivament de la pesca.
Segons Inma Saranova, directora d’IbizaPreservation, “Les dades a Eivissa i Formentera confirmen una realitat preocupant: els residus associats a l’activitat turística i marítima s’acumulen i romanen al nostre fons marí. Aquest estudi ens dona, per fi, una base científica per prioritzar mesures concretes, des de la prevenció fins a la gestió en ports i zones de fondeig habitual, passant per la reducció de plàstics, la programació de neteges submarines en zones de camps de boies temporals i ports, i el control de pèrdues d’arts de pesca. L’objectiu és avançar cap a un monitoratge estable que protegeixi els hàbitats costaners que sostenen la nostra biodiversitat i la nostra economia”.
Un projecte conjunt
El projecte “Tejiendo Futuro: una Alianza para la Preservación de Baleares” està impulsat per Mallorca Preservation, IbizaPreservation i Menorca Preservation per abordar la contaminació plàstica a l’arxipèlag des de tres línies d’acció complementàries: la investigació científica, l’impuls de l’economia circular i la conscienciació ciutadana.
La iniciativa, d’un any de durada, compta amb finançament del grup musical Depeche Mode i de la marca suïssa de rellotges Hublot, canalitzat a través de Conservation Collective, la xarxa global de fundacions ambientals de la qual les tres entitats formen part. Al llarg de 2025, les tres fundacions s’han compromès a abordar la contaminació per plàstics des de tres pilars: la investigació científica, mitjançant el present estudi; l’economia circular, a través de l’impuls d’una xarxa col·laborativa a les Balears per transformar residus plàstics en matèria primera, que va reunir més de 30 artesanes i artistes de les Balears en una trobada a Menorca; i, finalment, la conscienciació ciutadana, a través de la celebració de l’espectacle “La Magia del Reciclaje”, amb el qual han aconseguit conscienciar més de 900 infants de les quatre illes sobre la importància de les “7Rs”: reciclar, reduir, reutilitzar, reparar, repensar, rebutjar i recollir.