Agricultura i plàstics. Part 1.

El dimarts 24 de gener vam impartir la primera sessió de formació dedicada a l'agricultura i els plàstics i que s'ha inclòs dins del programa de formació MENORCA PRESERVADA.

Aquesta formació està contemplada en Pla d'Acció per a la reducció de la contaminació per plàstics a Menorca 2030, redactat el 2021, per la IUCN i la nostra aliança.

La primera sessió es dedicarà a explicar les obligacions legals del sector agrícola en relació amb els residus plàstics i als efectes de la contaminació per plàstic a la natura, la salut humana i l' economia i la contribució de l' activitat agrícola a aquesta problemàtica ambiental.

Pel que fa a la normativa en relació amb els residus plàstics, la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears és la que conté la major part de mencions en els seus articles 8, 16, 31, 40, 54 i 55. D'altra banda, el Pla Director Sectorial de Prevenció i Gestió de residus no perillosos de Menorca 2019-2025 en el seu capítol X parla dels residus plàstics procedents de l'agricultura.

Per plàstics agrícoles, el codi LER dels quals és 02 01 04, s' engloben els plàstics agrícoles de rebuig, aquells provinents d' ensitjats, sacs d' adobs i pinsos compostos, cordills plastificats de les bales de fenc, cintes de plàstic per cobrir les bales d' ensitjat, tubs de reg de degoteig, plàstics d' hivernacles, minitúnils, encoixinats, etc. A Menorca el 2021 es van generar més de 340 tones de plàstics agrícoles. Els plàstics agrícoles recollits no es reciclen i van directament a l'abocador de Milà per la gran quantitat d'impropis que presenten.

Segons un estudi de la FAO, a escala global entre el 3 i el 5% de la producció de residus plàstics es deu a l'agricultura i entre els residus plàstics de l'agricultura els més freqüents són films i plàstics per al reg i el drenatge . Aquest estudi també estima que es pot trobar fins a 3.500 kg de film d'hivernacle per hectàrea, 400 kg/ha de tubs de reg i prop de 200 kg/ha de plàstic d'encoixinat.

D'altra banda, en l'agricultura s'utilitzen una gran varietat de plàstics (polietilè de baixa densitat (LDPE), el polietilè lineal de baixa densitat (LLDPE), els copolímers d'etilè i monòmers polars (acetat de vinil (EVA), acrilat de butil (EBA)), el policlorur de vinil (PVC) plastificat i el polipropilè (PP), així com els materials plàstics en forma de placa rígida (policarbonat de bisfenol A (PC), polimetacrilat de metil (PMMA), etc) i que són difícilment reciclables.

Les principals fonts d' aportació de plàstics agrícoles a l' entorn són:

1. Si s'utilitzen llots de depuradora i compost com a fertilitzants.

2. Degradació o trencament de plàstics de suro, films i equipaments plàstics.

3. Reg amb aigua residual que contingui microplàstics.

4. L'ús d'abonament encapsulat i de llavors recobertes de plàstics.

Un cop alliberats a l' entorn, els macro i microplàstics poden:

1. Ser transportats pel vent a l'entorn, rius o torrents i fins i tot al mar si els camps estan propers a la costa.

2. L'escorrentia pot transportar macroplàstics i microplàstics des del sòl agrícola a través dels sistemes fluvials fins al mar.

3. La biota pot traslladar els microplàstics a les profunditats del sòl. Per exemple, a través dels túnels i la ingestió per lloms de terra.

Un estudi sobre microplàstics en el medi ambient de l'Institut d'Estudis Catalans, dóna algunes dades interessants sobre la contribució de l'activitat agrícola en la contaminació per plàstics. Entre altres dades, s'ofereixen que el compost pot contenir entre 2,38 i 180  mg de microplàstics per quilogram o que l'ús de llots de depuradora com a fertilitzant pot aportar entre 1.500 i 24.000 partícules de microplàstics per quilogram. El reg amb aigües depurades és un altre factor d' aportació de microplàstics i pot variar entre 1.000 i 627.000 partícules per m3. 

A més, els plàstics són sensibles a factors ambientals com el vent, la radicació ultraviolada o la temperatura. Aquests factors afecten el seu trencament i degradació. La important influència dels vents a l'illa, amb episodis de fort vent de tramuntana i el règim de pluges irregular, amb episodis de precipitacions intenses a la tardor principalment, són factors a tenir en compte. Les temperatures a l'illa són temperades, tot i que a l'estiu es poden superar els 40ºC, fet que també pot afavorir una major fotodegradació dels plàstics. Un altre fet característic de l'illa, és la seva dimensió i la gran coberta de sòl dedicada a sòl agrícola (gairebé el 50% del total), que es troba en moltes ocasions properes a la costa i, per tant, hi pot haver una migració de plàstics des del camp fins a la costa.